Coure

21 des.

L’hamburguesa filosofal

COURE_01Al Coure hi vaig anar a petar seguint els senders de’n Pere Soley i de’n Pau Arenós, també coneguts com a Bon Vivants. Dos paladars entrenats que ho han repetit fins a la sacietat: El Coure és dels pocs restaurants de Barcelona que valen la pena i la seva hamburguesa és la millor.

I certament, el camí de l’hamburguesa filosofal sembla que s’acaba aquí: amb la clarividència d’allò essencial perfectament executat, amb la transmutació del Coure en carn i amb l’hamburguesa feta adveniment.

No hi han focs d’artifici que valguin. La resta són hamburgueses-espectacle a base de mil i un ingredients. No s’hi pot competir amb allò tan simple i tan segur de si mateix. Aquest és un d’aquells casos en que menys és més.

COUREburg1Panet de bandera, finet, flonjo i airejat, sense crosta ni rostoll i lleugerament dolç. Fulles d’enciam grosses, ben verdes i carnoses, tipus trocadero o meravella. Cheddar de veritat lleugerament fos. Hamburguesa de vedella gallega, increïblement tendra i tova, no és una bola pesada i compacta. El condiment són salses de Wilkin & Sons, productors artesans d’Essex (UK): kètxup, mostassa amb mel i un toc de barbacoa (brown sauce). Acabem amb els tomàquets, lleugerament escaldats i pelats, per a que la pell no cruixeixi ni molesti. Què suau que entra! És delicat i fonedís. La clau, per a mi, resideix en un estudiat equilibri on cap sabor destaca per damunt dels altres i on la consistència de tots els ingredients s’iguala, res cruix ni costa de mastegar. Petits detalls, grans resultats.

Es pot veure que l’entrepà el serveixen partit per la meitat acompanyat de quatre patates que si en fossin sis no resultarien tan anecdòtiques. Son patates quasi confitades, toves i meloses, no són pas cruixents.

Tot plegat, per uns 10€ difícils de combatre, cansats de pagar gust i ganes.

COURE_04Per remullar la burger hi ha cervesa de tirador. Abans tenien Damm i ara tenen Mahou. Tot i que cap és res de l’altre món, tenen bon canell tirant-les: escuma cremosa i poca pressió.

L’alquimista del Coure és l’Albert Ventura i ajudants, entusiastes iniciats. El seu atanor és una simple planxa que culmina la barra. Aquí és cuina al descobert, a tocar del darrer tamboret.

COURE_03El restaurant, que passa una mica desapercebut en un trencall de la Diagonal pujant cap a Travessera, és un lloc càlid, sobri i elegant. Fusta arreu i una gran cortina de coure que decora l’estància a la vegada que amaga pocions, licors i instrumental. La barra és un lloc petit, doncs fa uns anys això era el hall del local ara reconvertit en una barra autònoma i sensacional.

A dins, baixant les escales, hi ha el restaurant, el de les taules i les cadires, però això ja és una història de la que no en puc parlar…

COURE_05Restaurant Coure Passatge Marimón 20, 08021 Barcelona Dm-Ds d’13h-16h i de 20h-24h. Dll/Dg tancat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: