Arxius | 2D2Dspuma RSS feed for this section

2D2Dspuma

18 juny

Hamburgueses, llúpols i llevats

Al nord est de la ciutat hi ha un dels temples comtals del llúpol i el llevat. De barra llarga i nom galàctic, aquí els feligresos rendeixen culte a un sol Déu: la cervesa. Els monjos, guardians medievals de la cervesa, ja ho sabien prou be: quan és natural és una beguda altament nutritiva. Les estrictes dietes imposades durant la Quaresma eren l’excusa perfecta perque la cervesa, pa líquid no prohibit per la llei divina, rajés des del claustre fins al refectori. Avui, amb la Pasqua passada, podrem demanar carn. I cervesa també, és clar.

Doncs el 2D2Dspuma no és pas una hamburgueseria, és una cerveseria on també fan hamburgueses. Més de 200 referències de cerveses, 5 barrils rotatius i 6 tipus d’hamburgueses sense comptar les que fan amb lluç arrebossat. A la porta del costat hi ha la botiga (foto) amb encara més cerveses i material de homebrewing.

Al barri, són conegudes les patates braves amb 6 salses que hi fan. Aquell dia estaven massa refregides i tenien una mica de gust a socarrim. S’acompanyen d’una cistella amb 6 biberons els clàssics recipients de kètchup i mostassa vermells i grocs etiquetats amb el nom de cada salsa: brava, roquefort, chimichurri, maionesa, ketchup i mostassa. Bien.

La carta d’hamburgueses es divideix entre les de vedella i les de lluç. En realitat, els 6 entrepans de vedella són els mateixos que els de peix, canviant-ne el filet. Mateixos condiments, diferent carn.

Els filets d’hamburguesa són de vedella condimentada amb espècies. I les tres hamburgueses més interessants són la Completíssima, la Flipante i la Cucurbitácea. La darrera va ser l’escollida: formatge gouda, rodanxa de tomàquet i confitura de cogombrets. Excel·lent combinació l’agredolç dels cogombrets amb l’amarg de la cervesa. Un lloc com aquest és ideal per a tal combinació, de manera que l’àpat va començar amb una Mikkeller Hoppy Lovin’ Christmas, cervesa tipus IPA amb molt llúpol i molt aroma.

De la confitura de cogombrets, també conegut com a relish, ja en vam parlar al review del Peggy Sue. El condiment ideal per a qualsevol hamburguesa que no necessita gaires floritures més.

La carn no destaca per res: filet molt premsat, poc gramatge i gust discret. El punt més fluix de l’hamburguesa és el pa. El típic pa de bossa per a hamburgueses que es troba a qualsevol supermercat, que sigui de la marca que sigui, sempre és poc interessant: massa fonedís, de gust sospitós i sovint es trenca amb el mínim suc que pugui sortir de la carn.

S’entén que en una cerveseria, on aquest producte no té sortida cada dia, sigui difícil tenir panets frescos a diari. Si més no, li acaben de treure partit servint-lo una mica tolrrat, de manera que queda lleugerament cruixent per fora i guanya una mica de consistència per dins.

Hi ha acompanyament, però és minso. Són 4 o 5 patates xips, no més, que de qualsevol manera s’agraeixen abans que res.

Sorprèn, a la darrera plana de la carta, un llistat molt interessant de mostasses. Són de La légende de Pyrène, un petit productor artesà de la Cerdanya Francesa. Segur que resulten perfectes per combinar amb les hamburgueses més bàsiques i n’hi ha prous com per triar i remenar. Un as ben amagat a la màniga.

Ja que l’hamburguesa no és gaire grossa, una Zulogaarden Norai farà de postres: cervesa porter, maltosa i torrefacta (a la foto). I de ressopó una Flying Dog Old Scratch Amber Lager: records de brioix en el gust i el color, llúpol present en segon terme però lleugereta i fresca per tirar-ho tot avall i dir bona nit.

En quan al servei i la presentació, aquí no s’estan per punyetes. Els plats són de cartró: s’usen, s’embruten i encabat es llencen. La presentació no és la més cuidada: les patates neden enmig d’un plat que els queda massa gran i la petita safata de cartró de l’hamburguesa resulta graciosa però gairebé inútil. Les presentacions són millorables tot i que la foscor del local les dissimula be. Ens vam asseure al racó més fosc de tots i gairebé no ens veiem les cares. De totes maneres els preus del menjar són ajustats. Aquí no et foten la cartera però tampoc donen duros a quatre pessetes.

La idea del local és poder degustar una, dues o més cerveses i tenir l’opció de fer coixí amb una mica de menjar per no sortir rodolant Meridiana avall. Nosaltres vam preferir sortir ben drets, en fila índia, amb el pap ple, les galtes vermelles i les vespres dites.

2D2Dspuma C/ de la Manigua, 8  08027 Barcelona