Arxius | Cerveseria Jazz RSS feed for this section

Cerveseria Jazz

21 abr.

Hamburgueses amb swing

A l’esquena de Montjuïc, enmig del Poble-Sec, hi trobem la Cerveseria Jazz tot fent cantonada al final del carrer Margarit, a tocar de la Plaça del Sortidor.

En aquests mateixos carrers va néixer anys més tard en Joan Manuel Serrat, el Noi del Poble-Sec. Una placa ceràmica ens recorda la seva casa al carrer Poeta Cabanyes. Recordeu El Drapaire, cançó on explica la rutina d’un drapaire del barri? Avui, a quatre passes d’allà, a la Cerveseria Jazz, un altre drapaire presideix la barra principal del bar. Es tracta d’una pintura d’aspecte tant antic com atractiu. L’Àlex, el regent del Jazz, ens explica que és el retrat d’un drapaire de les Rambles que va pintar el seu avi l’any 1931.

Mentre ens ho explica ens acompanya un fil de música jazz que arriba des de l’interior del bar, doncs l’hem pescat a fora fent una cigarreta i l’hem interrogat. I encuriosit pels aspectes artístics de la seva familia oblido preguntar-li mil detalls sobre l’hamburguesa que he menjat una estona abans. L’Àlex és qui les prepara. I un pot seguir-ne el procés perque les fa en una petita cuina de cara al públic darrera de la segona barra, la del fons del local.

Jo no vaig estar atent al procés, la cervesa em va destorbar. Quan vam arribar a la Cerveseria Jazz ja ens hi esperava l’Eloi. Tot sol i cervesa en mà, xerrava amb la cambrera. La cosa va anar ràpida i en un periquete la Tamara ja m’havia servit la meva: una flamant pinta de Punk IPA (Indian Pale Ale) de la BrewDog coronada per quatre dits d’escuma que hom podria tallar amb forquilla i ganivet.

Al Jazz la cervesa és l’estrella. Aquí es va fundar l’associació Hummulus Lupulus per la cultura de la cervesa. Així que per poc interès que mostris, ràpidament et cantaran la carta amb tot detall. A la barra hi tenen set sortidors, dos dels quals de bombeig manual, i l’oferta dels barrils va canviant durant tot l’any. Aquell dijous tenien tres cerveses de tipus Ale (alta fermentació), dues Pilsner (baixa fermentació) i una Weizen (blat). Entre les cerveses no hi faltava la representació catalana: Pura Pale de la Masia Agullons.

I la Cerveseria Jazz és un lloc on degustar i engolir bones cerveses. L’ambient és tranquil i relaxat a primera hora. Però el xivarri i l’ambient van in crescendo fins que arriba l’hora de plegar veles. L’espai està repartit entre dues llargues barres de fusta i quatre tauletes al fons. La llum és tènue i càlida i una gran varietat de quadres i d’ampolles omplen les parets i donen color al local.

T’hi sents a gust. És el que tenen els colors càlids com el de la fusta o el de la cervesa. I absorts en aquest brevatge i en el ritme de la conversa recordem que hem demanat unes hamburgueses perque en obrir-se la porta del carrer, una corrent d’aire ens fa arribar l’olor de la carn damunt la planxa. I la cosa pinta be.

Al Jazz pots acompanyar el beure amb tres tipus d’entrepans: hamburgueses de bou, sandvitxos de pollastre o entrepans de llom de porc. Tots, excepte el clàssic Club Sandwitch, tenen noms relacionats amb el jazz.

La nostra comanda va ser variada. Jo vaig optar per una Wes Montgomery, el guitarrista d’Indianapolis. Que portés compota de poma em va seduïr. Sempre he pensat que la fruita és el millor acompanyament per a la carn vermella.

La carta, que no inclou preus, és prou complerta si pensem que estem en una cerveseria i no en un restaurant.

Les cinc hamburgueses van arribar de cop. Les serveixen amb cistella de plàstic, un detall autèntic, i depenent de l’hamburguesa és d’un o altre color. La Wes Montgomery me la van servir en una cistella de color blanc, sobre uns tovallons de paper i acompanyada d’un grapat de patates xips. I les xips amb hamburguesa per a mi són una equivocació. L’error més gran del local i segurament l’únic.

El pa és força gros. No coïncideix amb el tamany de l’hamburguesa però ajuda a sostenir-hi be tot el contingut i a recollir el suc que pugui regalimar de la carn. Té una finíssima crosta i una consistència general força tova. No és espès, no embafa. No és panarro que diuen a casa meva.

Totes les hamburgueses les fan amb carn de bou. Una decició que marca l’estil de la casa. Tot i que depèn de l’edat, l’alimentació o la crainça, la carn de bou sol ser més greixosa, i per tan, més gustosa. És d’un color vermell més intens i també és més nutritiva que la carn de vedella. Per defecte la ofereixen feta al punt.

Els condiments de l’entrepà fugen de les opcions més típiques. Estan ben escollits i ben combinats. En el cas de la Wes Montgomery, el dolç i suau de la compota de poma combina molt be amb el vinagre del cogombre i el cruixent de la ceba. I la mostassa a les fines herbes i el formatge fos amoroseixen i lliguen el conjunt aconseguint un final rodó.

Les tres hamburgueses de la carta tenen el mateix preu: 7 euros. I amics, cuina oberta fins la 1:30h. Qui dóna més?

La Cerveseria Jazz no és un lloc on anar a fer una hamburguesa ràpida. Tenen fama de fer-les a poc a poc, ells mateixos ens van avisar. De totes maneres, després d’una cervesa un sempre té més gana i troba el menjar més bo. I definitivament l’espera val la pena. Al Jazz, cervesa i hamburguesa són una big band infalible. Una combinació de tecles magistral.

Cerveseria Jazz: Margarit 43, 08004 Barcelona / Dimarts-Dissabte 19h-3h

Anuncis