Arxius | Kiosko RSS feed for this section

Kiosko

25 jul.

Hamburgueses cada dia

Obren cada dia. De dilluns a diumenge, de una del migdia a una de la nit ininterrompudament. Tenen tretze tipus d’hamburguesa, tres estils de patates, tres estils de panets i sobre les taules un sense fi de ketchup dolç i agredolç, salsa de xile vermell, vinagreta i una mescla d’espècies per a condimentar.

A tocar de l’Estació de França, durant les nit les cues −a l’interior− són habituals. Coolers de tot Barcelona hi tenen una cita obligada. Molta gent jove, el 90%. I com poques vegades passa, una cosa que es posa de moda és bona i de qualitat.

El Kiokso Burger compta amb l’experiència acumulada del Bacoa. El Bacoa va obrir fa més temps darrera el Mercat de Santa Caterina. És més petit però la oferta és la mateixa. Inclús els dos comparteixen uns banys amb les parets folrades de pàgines de còmics vells: Detectiu Conan al Bacoa, Historietas de Florita i Marvel Comics al Kisoko. Així que els detalls estan cuidats fins al final.

Funciona com si fos un fast-food. Entres, agafes un full amb el menú, tries i marques la teva comanda, fas cua davant del mostrador, pagues, t’assignen un número i et donen la beguda, t’ho enduus a la teva taula i esperes a que el cambrer cridi: −Trentaiseis! i tu contestes −Aquí! A partir d’aquest moment tot és comer y cantar.

Hamburgueses generoses damunt d’un paper que simula ser de diari, amb  l’entrepà entreobert, mig muntat mig caigut, en un intent premeditat de transmetre artesania, gola i espectacularitat. Amb la forma irregular de les hamburgueses et pots ben creure que estan fetes a ma. Estan cuites a la brasa i són tendres per dins. La resta d’ingredients desfilen esplèndids completant cada entrepà com un conjunt on tot és igual d’important.

De la mateixa manera pots escollir el pa: el clàssic blanc, amb llavors de rosella, l’integral lleuger amb llavors de sèsam o el brioix deluxe, enriquit amb mantega i rovells d’ou. Aquest últim prometia molt però a l’hora de la veritat estava una mica sec i no semblava gaire diferenciat.

Jo vaig provar la Santa Caterina, amb vedella ecològica, molts cogombres, ceba, tomàquet, enciam i allioli d’alls escalivats, al meu gust, massa suau.

Però centrarem l’atenció en la Suïssa, per que resulta més representativa de la carta del local, amb aquest tipus de toppings que marquen la diferència i les fan, com a mínim per la vista, tan desitjables i espectaculars.

L’hamburguesa Suïssa té 200 grams de carn picada de vedella, ceba de Figueres −la més tendra i dolça−, enciam, tomàquet i les dues aportacions suïsses: el formatge gruyère i un elaborat timbalet de rösti de patata. El rösti és un típic plat suís elaborat amb patata ratllada, formatge, mantega, sal, pebre i julivert. Ha de quedar daurat i cruixent, i això em fa pensar que dins d’un entrepà pot acabar estovat per les salses o la humitat de la carn calenta contra el pa.

En tot cas jo estic comptant els dies per tornar-hi i poder provar la resta de la carta, que al Kiosko, resulta variada i estimulant, no com altres locals on la diferència entre hamburgueses és que porti o no ceba, formatge o una sola salsa, la especial.

Les patates, si en demanes, acompanyen l’hamburguesa escampades damunt del mateix plat. Pots escollir entre patates fregides fines, patates rústiques, que són més grosses i tallades a mà −entenem llavors que les fines són congelades− o patates allioli, cuites a la brasa o al forn però no fregides, i acompanyades de la salsa que els dona el nom.

Les patates rústiques són, a talls, grossos i carnosos i a talls, petits i torrats. No n’hi ha dos d’iguals. Semblen fetes amb patates agres, molt usades per a fregir, i tenen una textura que no a tothom li sembla interessant. Mr.Morro, gurú encobert de les hamburgueses, ens havia advertit mitja hora abans: −Les patates del Kiosko no estan a l’alçada de les seves hamburgueses. Aumeli el Gat les va trobar molt semblants a la yuca fregida. Jo crec que amb el ketchup agredolç, fet a casa, estan fetén. I amb el chutney i l’allioli ja m’ho puc imaginar.

Finestres molt grans i portes de vidre et conviden a tafanejar i a entrar. Varies barres contra les parets i les finestres i unes altres dividint l’espai central, un parell o tres de taules petites i una taula central més gran i per compartir espai amb altres comensals −idea que també trobem al Bacoa− generen un espai dinàmic i en continu moviment, seguint una mica la filosofia fast-food per una banda i permetent la interacció més propera a un pub per l’altra.

Colors plans i tipografia de pal sec defineixen un estil visual molt fort que reforça el caràcter casual, pop i modern del local, que no té la clientela que té tant sols pel que hi ha damunt del plat. Present a la carta, al menú, a les ampolles de les salses, a les parets, als vidres, al paper que sosté l’hamburguesa…és maco i és funcional.

En Brad Ainsworth, l’australià propietari del Bacoa i el Kiosko, és un tipus que s’ho ha muntat be. No ha vingut per posar una paradeta de pastissets de carn picada amb ketchup, un dels plats nacionals d’Australia, ha vingut per portar el gust australià per la barbacoa i l’atenció pels productes autòctons i de la terra −veure la tendència Bush Foods−. Una hamburguesa amb corder de Castilla y León, la Catalana amb trinxat, ingredients com les cebes de Figueres, el formatge manxego o la nostrada salsa d’all i oli mostren l’interès pels productes i la tradició local. De la mateixa manera hi han flirtejos amb Suïssa −rösti i gruyère−, amb Japó −salmó, salsa teriyaki, wasabi, mahonesa japonesa−, Anglaterra/India −chutney picant− o Austràlia −la remolatxa acompanyant l’hamburguesa−.

Per millorar algo, no sé: podrien assegurar-nos que l’hamburguesa Asturiana duu formatge de Cabrales D.O.P. en comptes de qualsevol altre formatge blau i que, si us plau, incloguin una hamburguesa de cangur com a colofó final.

Kiosko C/Marquès de l’Argentera 1Bis, 08003 Bcn / Dilluns-Diumenge: 13h-1h

Anuncis