Arxius | La Burg RSS feed for this section

La Burg

23 maig

Hamburgueses pioneres

Sempre hi ha un pioner. L’estiu passat, al DB Bistro Moderne de Manhattan hi celebraven el 10è aniversari de la DB Burguer. Una hamburguesa de filet de vedella farcida de costelles a la brasa i foie gras entre panets casolans de parmesà i llavors de rosella. Degustable per 32 dòlars. Més endavant van crear la DB Royale que completava a base de tòfona del Perigord el ja opulent farcit de la DB Burger clàssica. Aquesta per uns 70 dòlars.

Sense gaires dades històriques, considerarem la DB Burguer com la primera hamburguesa gourmet. Terme rabiós i fàcilment substituïble per snob que ha estat espora reproductora de tantes hamburgueseries de forquilla i ganivet.

Sempre hi ha un pioner. I a Barcelona, les primeres hamburgueses −diguem-ho tots junts: gourmet!− es van poder menjar a l’hambugueseria La Burg. En un racó de la pissarra que decora les parets del local hi ha una data que figura gairebé com una inscripció: 31-10-08. Mentre marxem, l’encarregada m’ho assenyala amb el dit i tot seguit ho afirma mentres eixuga un got: -Nosaltres vam ser els pioners a Barcelona. Se senten de fora les campanades dels Salessians. L’àpat ha estat plaent i el comiat, sentenciant.

A La Burg les hamburgueses no valen 70 dòlars. El preu mig de la carta no arriba als 10 euros. Hi ha unes 14 o 15 hamburgueses. De carns i panets diferents. Amb entrepà i sense. Vegetarianes. De Wagyu. Cap amb patates fregides, no tenen acompanyament.

Fèiem festa grossa, així que a modus aperitiu vam demanar unes canyes i unes braves. N’havia vist la foto al web i tot el dia que hi pensava. El primer a destacar és que la cervesa estava ben tirada. De tirar cerveses, a Barcelona ja no en sabem gaire. Ningú s’esperava que a La Burg farien una excepció. No se si en tots els torns la tiren igual, sols hi he estat una vegada. Poca bombolla i un dit d’escuma cremosa i persistent gairebé fins al final. Cervesa tipus Mahou Clásica.

Les braves són de tall clàssic, més aviat petit, i eren força rosses. Les serveixen en un bol. La salsa és mixta: All-i-oli molt suau i lleuger, quasi escumós, i oli picant barrejat amb les patates, més consistent que de costum, possiblement sofregit amb tomàquet. Resultat final no gaire picant però molt llaminer. La ració és més aviat per a compartir −2 o 3 màxim.

Amb el pap ben content rebo l’hamburguesa que he demanat: La Fresca. N’hi ha de molt més llordes i sucoses −La Mexicana amb guacamole i frijoles o La New York amb ou poché, però seran ja per un altre dia. La Fresca té 150g de carn de bou −la quantitat varia segons l’hamburguesa−, una bona peça de mozzarella de búfala coberta amb pesto genovese, fulles d’alfàbrega i tomàquet kumato, aquell tomàquet verd-negrós de carn sempre tersa.

La carn és 100% bou de pura raça Parda Alpina. La peça és petita però ténen en compte que tingui un bon gruix. Els cambrers et consulten el punt de cocció, que estava acertat: un pèl sucarrada per fora i rosada per dins.

El panet és semblant a una coca d’oli, però menys greixós. Un pa molt mediterrani que lliga molt be amb la mozzarella i l’alfàbrega. És pàl·lid i flonjo. I té una capa exterior que no arriba ni a ser crosta que li atorga la mínima consistència necessària. Està lleugerament torrat per la part interior.

Un cop d’ull a les altres taules serveix per adonar-se que el pa no és el mateix per a totes les hamburgueses. N’hi ha inclús sense pa (La Cafè de París) o sobre una llesca de pa rústic (La Gourmet). S’entén que es treballa cada hamburguesa fins al detall i que la proposta acaba de definir una idea d’aquest entrepà més personal.

Sobre cada taula també hi ha un cistell amb ketchup, mostassa, mahonesa i una salsa casolana de tomàquet, més líquida i menys dolça que un ketchup.

Les postres són casolanes però són d’encàrrec, no les fan allà. El pastís de pastanaga era molt atapeït i tenia gust de magdalena. No estava a l’alçada de les hamburgueses. El Sacher feia millor pinta.

L’espai complementa la idea de la carta. És senzill i elegant. Tocs rústics i moderns a parts iguals. Llums tènues i focals. Un primer espai amb barra i taules altes i un menjador petit al fons més tranquil i amb més taules. També hi ha una terrassa petita a fora, però és un carrer estret i amb poc interès a menys que vulguis combinar hamburguesa i cigarret.

Arribant al nucli antic de Sarrià, a tocar de la plaça Artós, val la pena fer l’excursió fins allà dalt −que diuen els cosmopolites. Això si, abans d’entrar, deixa les xiruques fora i calça’t amb les millors sabates per lluir com un veritable i autèntic gourmet. Que no sigui dit…

La Burg St. Joan Bosco 55, 08017 Bcn / Dll−Dg de 13h a 16h i de 20:30h a 24h

Anuncis