Arxius | Peggy Sue RSS feed for this section

Peggy Sue

8 ag.

Hamburgueses i rock’n’roll

Algú recorda el grup musical The Cartoons? Technobilly Bubblegum a tutiplén, intruments increïbles com el contrabaix-pastanaga o indumentaries al·lucinants com els tupés de goma-espuma o les sabates-tanc…

El cas és que no seria estrany si algun dia, passejant per Travessera de Gràcia, els veus prenent una soda o una hamburguesa asseguts a la barra d’un bar. Sens dubte estaràn al Peggy Sue’s: American Diner. A joc amb les seves vestimentes, al local impera el lema pop or die. Parets rosa i turquesa, terra de rejoles blanques i roses, cadires i sofàs −diner booths− a conjunt. Inclús la llimonada és de color rosa i fan un pastís de pastanaga amb frosting també rosa. És pastelón i divertit.

Més vintage i més radical, resulta més autèntic que altres diners de la ciutat tot i la presència d’alguns elements de cartró-pedra. La carta és totalment clàssica. No hi ha lloc per a combinacions innovadores. D’una altra manera es trencaria la màgia d’haver retrocedit 60 anys enrera. Al Peggy Sue es poden menjar hot dogs, sandvitxos, pizzes, onion rings, chicken fingers, pastíssos, milkshakes i obviament, hamburgueses.

D’hamburgueses només en fan de quatre tipus: la James Brown, la Aretha Franklin, la Mary Lou i, és clar, la Peggy Sue. Amb els extres sempre et pots muntar la teva, tot i que tampoc hi ha molt per escollir. El que d’entrada pot semblar una oferta poc atractiva −avui que hi han hamburgueseries tan gourmets i professionals− pot quedar compensat al menjar quelcom tan senzill i tan gustós com una Peggy Sue. Hamburgueses de 140gr preparades cada dia al local. Petites, gruixudes i tendres. Estan poc premsades i combinen de manera excelent amb un pa molt tou. Tot plegat tira avall amb facilitat com ho ha de fer un clàssic menjar-ràpid. L’entrepà es completa amb el mític combo ketchup i mostassa i una bona quantitat de relish de cogombres, l’ingredient clau de la Peggy Sue.

El relish és un acompanyament semblant al chutney. A diferència del chutney els ingredients no es trituren per fer-ne un puré sinó que es tallen a troços més grossos. Després es bullen igualment amb les espècies, la sal, el sucre i el vinagre i es conserven en un pot esterilitzat. Als Estats Units, aquest tipus de relish també es coneix amb el nom de sweet-pickle, i és un ingredient habitual en hamburgueses i hot dogs.

El panet, que a la fotografia pot semblar torrat i una mica crostollut, és un pa especial fet amb cervesa Guiness. El resultat és un pa tendre que pràcticament no té crosta i que té una molla bastant gasificada. Abans de servir-lo el passen per la graella per enrossir-ne la part interior.

Les hamburgueses no inclouen ni patates fregides ni coleslaw, que seria d’esperar en un lloc com aquest. Així que si en vols, ho has de demanar a part. Les patates les serveixen en una cistella de plàstic allargada damunt de paper parafinat i amb un recipient buit per omplir-lo de la salsa que vulguis. Són toves i poc fregides i destaquen per tenir una curiosa forma de cullera, com si estiguessin pensades per poder-les sucar i carregar de salsa. Pel que fa a les salses, a cada taula n’hi ha un centre de variades: ketchup a escollir entre Heinz o Hunt’s, mostassa suau French’s i mostassa fosca especiada Gulden’s.

La Pink Lemonade mereixeria un comentari a part, pel seu caràcter genuí i pel clar vincle amb el local, però la veritat és que no tinc gaire idea sobre aquest refresc americà d’origen incert. Tan sols vaig provar-ne un sol glop i puc dir que és més vistosa que gustosa.

Ja m’estava creixent un tupé rosat quan van arribar les postres. Com que em trobava enmig d’una cel·lebració, vaig tenir la oportunitat de provar una bona representació de la carta: Brownie, New York Cheescake, Pink Carrot Cake i Apple Crumble. Un autèntic cake-fest de postres casolanes, cosa que no es prodiga molt avui en dia. El cheesacake tenia més gust a llet condensada que a formatge però en general segur que els pastissos tenen bona acceptació per part de tots els públics.

Pots amenitzar la teva vetllada amb autèntics wallboxes restaurats. N’hi ha un a cada taula i pots sel·leccionar mítics hits dels 50 i 60 que s’afegeixen a la llista de reproducció del local: Jeepers Creepers, Tears On My Pillow, Born to Hand Jive, Love Me So, California Dreamin’, Bluberry Hill, etc…

Increiblement, José Muñiz, el propietari i creador de la franquícia Peggy Sue’s, és el veritable autor de la exitosa cançó de Maria Isabel Antes muerta que sencilla, guanyadora de l’Eurojunior 2004. També va ser productor del pintoresc trio Las Supremas de Móstoles. Ja veieu: un autèntic spanish bizarro. Després de 4 anys i amb locals per tot l’estat espanyol, ja pot treure la pols de la guitarra i cel·lebrar el seu nou èxit comercial tot entonant la famosa cançó d’en Buddy Holly que diu: If you knew Peggy Sue / Then you’d know why I feel blue without Peggy / My Peggy Sue…

Peggy Sue C/ Travesera de Gracia 35, 08021 Barcelona

Anuncis