Tag Archives: Barcelona

Coure

21 des.

L’hamburguesa filosofal

COURE_01Al Coure hi vaig anar a petar seguint els senders de’n Pere Soley i de’n Pau Arenós, també coneguts com a Bon Vivants. Dos paladars entrenats que ho han repetit fins a la sacietat: El Coure és dels pocs restaurants de Barcelona que valen la pena i la seva hamburguesa és la millor.

I certament, el camí de l’hamburguesa filosofal sembla que s’acaba aquí: amb la clarividència d’allò essencial perfectament executat, amb la transmutació del Coure en carn i amb l’hamburguesa feta adveniment.

No hi han focs d’artifici que valguin. La resta són hamburgueses-espectacle a base de mil i un ingredients. No s’hi pot competir amb allò tan simple i tan segur de si mateix. Aquest és un d’aquells casos en que menys és més.

COUREburg1Panet de bandera, finet, flonjo i airejat, sense crosta ni rostoll i lleugerament dolç. Fulles d’enciam grosses, ben verdes i carnoses, tipus trocadero o meravella. Cheddar de veritat lleugerament fos. Hamburguesa de vedella gallega, increïblement tendra i tova, no és una bola pesada i compacta. El condiment són salses de Wilkin & Sons, productors artesans d’Essex (UK): kètxup, mostassa amb mel i un toc de barbacoa (brown sauce). Acabem amb els tomàquets, lleugerament escaldats i pelats, per a que la pell no cruixeixi ni molesti. Què suau que entra! És delicat i fonedís. La clau, per a mi, resideix en un estudiat equilibri on cap sabor destaca per damunt dels altres i on la consistència de tots els ingredients s’iguala, res cruix ni costa de mastegar. Petits detalls, grans resultats.

Es pot veure que l’entrepà el serveixen partit per la meitat acompanyat de quatre patates que si en fossin sis no resultarien tan anecdòtiques. Son patates quasi confitades, toves i meloses, no són pas cruixents.

Tot plegat, per uns 10€ difícils de combatre, cansats de pagar gust i ganes.

COURE_04Per remullar la burger hi ha cervesa de tirador. Abans tenien Damm i ara tenen Mahou. Tot i que cap és res de l’altre món, tenen bon canell tirant-les: escuma cremosa i poca pressió.

L’alquimista del Coure és l’Albert Ventura i ajudants, entusiastes iniciats. El seu atanor és una simple planxa que culmina la barra. Aquí és cuina al descobert, a tocar del darrer tamboret.

COURE_03El restaurant, que passa una mica desapercebut en un trencall de la Diagonal pujant cap a Travessera, és un lloc càlid, sobri i elegant. Fusta arreu i una gran cortina de coure que decora l’estància a la vegada que amaga pocions, licors i instrumental. La barra és un lloc petit, doncs fa uns anys això era el hall del local ara reconvertit en una barra autònoma i sensacional.

A dins, baixant les escales, hi ha el restaurant, el de les taules i les cadires, però això ja és una història de la que no en puc parlar…

COURE_05Restaurant Coure Passatge Marimón 20, 08021 Barcelona Dm-Ds d’13h-16h i de 20h-24h. Dll/Dg tancat.

Your Burg!

5 febr.

Hamburgueses custom

YOURBURG_01El nom ho indica: és la teva hamburguesa. I ho és més que mai. Al seu rètol hi resa: “YourBurg, inventa la teva hamburguesa”. Participació, exploració, personalització i divertimento, una hamburgueseria amb valor afegit. Tot plegat podria quedar-se en una anècdota si el resultat no mantingués les espectatives. Però no és pas així, ans el contrari.

Situat entre Francesc Macià i Hospital Clínic, el restaurant té dos espais ben diferenciats: una primer espai amb una barra i quatre tauletes amb tamborets alts –per fer la cervesa o un dinar ràpid– i el menjador principal, elevat per tres o quatre esglaons i amb més llum i color.

YOURBURG_02La peculiar decoració recorda a la idea d’un barri antic: persianes de colors, il·lustracions de persones variopintes i papers de paret d’aire vintage. Varies caixes de fusta plenes d’ampolles de vi i altres objectes completen l’estància.

El punt fort però és la cuina, totalment integrada al menjador, sense vidres, petita, en contacte directe, com si fossis a casa. Només el xef i el seu ajudant, amunt i avall non stop muntant hamburgueses i altres plats, revisant la comanda, cuidant la presentació i sempre atents i propers interessant-se pels clients de més a la vora –com ara nosaltres.

YOURBURG_03Tornem al concepte YourBurg: muntar la teva pròpia hamburguesa. Cal dir que aquí no hi ha carta d’hamburgueses sinó d’ingredients. És una llarga llista organitzada per categories: carns, pans, salses, formatges, vegetals, ous, comfitures i xarcuteria. Amb el boli marques els ingredients. Pots sumar tantes caselles com vulguis mentre la física de l’entrepà t’ho permeti i per combinatòria es podria dir que les varietats d’hamburguesa aquí tendeixen a l’infinit.

Sorprèn l’enginy per disposar de tant producte i tant fresc, sent la majoria d’ingredients de producció casolana –pròpia o aliena. I davant de tanta bromera l’opció és un clàssic: Bacon Cheeseburger. Els clàssics sempre són la prova de foc. Panet de viena de Can Turris –sí, comença a ser omnipresent–, 170gr de vedella, formatge cheddar, bacó, ceba blanca caramel·litzada, cogombret marinat i quètxup casolà. D’acompanyament cal triar entre patates del xef o amanida.

YOURBURG_04La presentació és vistosa i mil·limètrica. El formatge el fonen a la tapa, que es reclina sobre la carn. Els cogombrets, un damunt de l’altre disposats en ventall –no es veuen a la foto– i la salsa i les patates, en recipients a part i per dosificar.

El panet de viena del Turris, és de lo millor que es troba a la ciutat per menjar amb una hamburguesa. Ben flonjo i sense més crosta que la fina capa que li dona color. D’aspecte quasi americà, és allò que sempre anhelem.

La carn, picada a casa i treballada per a lluir un bon gruix. Tendra i servida al punt demanat. La ració de cogombret, una mica escassa, però interessant perquè és un adobat casolà. A destacar la salsa de quètxup, una versió personal amb un toc picant i alguna que altra espècie com ara la canyella.

Les patates del xef –incloses en el servei– són patates rosses tallades a ma, amb pell i amanides amb sal i alguna espècie lleugerament picant tipus pebre vermell. Bona fritura i bona ració d’acompanyament.

YOURBURG_05Poc indicat per a cagadubtes, aquest és un àpat divertit i desenfadat. Els preus són raonables però dificils de quantificar. Cal anar en compte i no embalar-se a l’hora de triar, el fet de poder decidir fins el darrer detall enganxa. I l’hamburguesa, de ben segur que està de les primeres en el meu ranking personal. Afina be la teva tria, la ma del xef no te pinta de fallar.

YOURBURG_06Your Burg! C/Londres 65, 08036 Bcn / Dll-Dg 13h-16h i 20:30h-23:30h

Meatpacking Bistro

21 gen.

Hamburgueses i gent guapa

MEATPACKING_01Travessant les Galeries Arcadia, creuant el mític carrer Tusset i tot deixant enrere el tuf del Sutton arribem a la cantonada del Meatpacking. Estem a la frontera de l’UpperDiagonal més accessible i popular. Això, al migdia, és una aiguabarreig d’oficinistes coolers i joves emprenedors que sovint busquen menús à la page.

El Meatpacking Bistro ocupa la meitat de la cantonada. Té una terrasseta coberta amb lona negra i uns vidres grossos des d’on s’anticipa un disseny seductor. S’inspira de cap a peus en la Gran Poma. Això és el Meatpacking, un districte de Manhattan que en 30 anys va transformar els escorxadors en bistros i boutiques.

MEATPACKING_02Ambient elegant però 100% informal. Flaire vintage, mobiliari eclèctic i molta fusta. Sempre, però, buscant la modernor a casa d’altri. Oblidem que Tusset Street un dia també va ser molt modern. Va ser diví. Gauche Divine.

La carta és d’inspiració ianqui i la manufactura és amb productes locals, d’agricultura i criança de tota la vida. No és una hamburgueseria i només en fan una d’hamburguesa. És la Meatpacking Burger: vedella, ceba confitada, formatge cheddar i bacó. Un clàssic, vaja. I si, pa del Turris: diana assegurada.

MEATPACKING_03Bistec generós de carn picada i una ració superior de bacó ben cuit. Unes llonces que s’aguanten terses sense estar socarrimades tot supurant encara una mica del seu propi greix, bon aromatitzant natural.

La ceba, també en abundància, i confitada, dona el twist modern desviant-se de les rodanxes crues o a la planxa, més intenses. Però és el panet del senyor Barriga qui posa la guinda. Aclamat brioix d’un dels Best Bakery in Town. Sé que abans, al Meatpacking, feien l’hamburguesa amb un altre pa, una espècie de coca d’oli, un pa prim, pla i poc absorbent, que sovint es trencava i que no elogiava ningú. No era pa per a hamburgueses.

Dues brotxetes culminen l’entrepà. Una sosté un cogombret en vinagre –escàs per als fanàtics i decoratiu per als detractors– i l’altra oneja bandera tot indicant el punt de cocció desitjat: saignant.

MEATPACKING_04Aquí l’hamburguesa no inclou patates i per tan els 10,5€ que val resulten un xic exagerats. A cinc minuts, l’Albert Ventura prepara la mítica hamburguesa de la barra del Coure per 9€ i amb quatre patates d’acompanyament en un dels restaurants més dignes de Barcelona.

La ració de patates surt a 4,10€. Casolanes, tallades primes i amb la pell, bon aspecte i ben fregides. La ració és grossa, per a compartir.

MEATPACKING_05No vam provar els nachos però els comento perquè feien una pinta important. A la tornada…

Lloc de gent guapa i moderno, d’aquests que en el fons ja estan antiquats. El Meatpacking és bueno, bonito però no barato. No obstant, jo sempre penso que és més car un plat barat mal cuinat, que un de car i ben preparat. Tu mateix. La casa por la ventana. O no.

MEATPACKING_06Meatpacking Bistro C/Travessera de Gràcia 50-52 08021 Bcn Dll-Dc 9h-0:30h Dj-Ds 9h-3h Dg 11h-17h

Apolo Diner

14 oct.

Hamburgueses musicals

La nit comença forta: Myriam Swanson ja mou els malucs i entona That’s a Plenty. La banda toca sense despentinar-se, van ben guarnits. Local ple i panxes buides. Magnolia ens acompanyarà durant aquesta vetllada a l’Apolo Diner.

El nom ja ho diu, és el bar de l’Apolo, que amb una sorprenent pirueta, es pot fer l’amo i senyor d’aquella borera. El subtítol del bar, La Mala Reputación, acaba de situar al transeünt en òrbita. Un homenatge a Georges Brassens que denota música i rebel·lió, cosa que encara no he entès…

Enrere queden aquells sortidors de cervesa self-service, autèntic matadero pre-discotequil. Allò si que era rebel. El canvi d’orientació és encertat, la proposta és més coherent amb la del local contigu i fa créixer la seva oferta musical.

Que les hamburgueses són guais, aquí ja ho sabem tots, sinó poder ni existiria aquest blog. Però que el mondo rockabilly fa temps que està de moda, també ho sabem: tattoos, ulleres vintage, xavals engominats i mosses pin-up. La Sala Apolo juga en aquesta lliga -Taboo, Nasty Mondays- i l’Apolo Diner no serà menys.

El local és del tipus nau industrial. Es respira un aire entre cinematogràfic, garatgil i cabareter. Tubs de respiració pintats de vermell, bombetes de baixa intensitat penjant, neons rojos i una barra vintage i majestuosa. La programació musical es perfila sobre el revival de l’amèrica dels 50, l’època daurada dels diners: jazz, swing, rythm’nblues, rockabilly, hillbilly. Old-time americana, dude.

La carta és un tutti-frutti amb una mica d’aquí i una mica d’allà: pica pica, entrepans, amanides, hot dogs, torrades amb pa de pagès, wraps i hamburgueses.

D’hamburgueses, que és l’entrepà més associat als diners, no n’hi ha gaires. Entre pitos i flautes, la Mala seria la opció més suculent. La carta la completen la hamburguesa sola, la de pollastre i la vegetariana. Els caps de setmana al migdia, als concerts-brunch, també hi ha la opció de la Brunch Burger, amb melmelada de maduixa i formatge brie.

La Mala conté un filet de 150gr de carn picada de vedella, enciam mesclum, tomàquet i anelles de ceba, que escrit així pot semblar que són onion rings, arrebossades, però no, són rodanxes de ceba crua. Bajón… També porta cogombrets i una maionesa d’alls escalivats.

El pa està ben atapeït de molla i no és gaire abrioixat. Està recobert de sèsam i és grosset per la porció de carn que conté. La carn està condimentada amb espècies i es nota força. Diria que destaca l’all i el julivert, fet que li dona un aire poc americà, sense que resulti un retret. Mesclum estàndard de bossa i poca maionesa, suau d’alls, per a tots els públics.

El servei inclou una petita porció de patates congelades, justa i perfecta per acompanyar l’entrepà, que amb un volum de pa tan formós, ja fa prouta feina.

Tenen cervesa alemanya Radeberger de barril i també Estrella Damm.

Molt probablement no sigui el millor lloc per menjar una hamburguesa, però possiblement sigui el millor lloc per menjar-se-la acompanyada de música en directe, divertida i de qualitat.

La cuina obre fins la 1:30h/2h i no hi ha concerts cada dia, consultar agenda.

Apolo Diner C/ Vila i Vilà 60-62, 08004 Barcelona Dll-Dv 18h-1h Ds-Dg 13h-2h Diumenge tancat

La Castanya

20 set.

Hamburgueses més enllà del Pa-Carn-Formatge

Aquell estrany encant del carrer Escudellers. Aquell carrer brut i pecaminós. Camí del lladre retirat i de l’erasmus embriac. Sempre efervescent. Sempre underground. En aquest carrer tan estret i transitat, La Castanya s’apunta al tute.

Es podria parlar ja d’una segona generació d’hamburgueseries gourmet. Es tracta de seguir el filón. La Castanya, del grup Barnawood -Oviso, Shangai, etc-, ho fa.

Té una porta discreta però un interior gran i espaiós. L’estil del local recorda al Bacoa i al Kiosko: porta de vidre, paret de pissarra amb la carta escrita, taules de fusta, tamborets i barres a la paret. El menjador pot semblar una mica inacabat. Es troba a faltar una mica de decoració i una millor distribució per acabar-s’hi de sentir a gust. Però el personal, atent i simpàtic, ho compensa. És un tracte molt informal i juvenil, ideal per al públic potencial de la zona. Que duri, doncs.

La carta és molt completa: 5 hamburgueses de vedella, 3 de pollastre, 3 de corder, 2 de porc i 2 de vegetals. 4 panets: integral lleuger, focaccia genovesa, rústic i de lli daurat.

I també es fa especial èmfasis amb la possibilitat de muntar-te la teva hamburguesa per ingredients i tipus de carn.

Segueixen la moda dels productes de proximitat i la carn ecològica. I això no vol dir que el producte final sigui sempre millor, l’hamburguesa estava massa cuita, massa eixuta. I la resta d’ingredients – Idiazábal, ruca i salsa tàrtara- tots molt bons però no ajudaven a humitejar massa l’assumpte. Poder amb més salsa…

L’anomenat panet integral lleuger no ho és tan. I és una mica gros per a l’hamburguesa. Totes les hamburgueses són de 200 grams i es veu que les couen sobre pedra volcànica.

Les propostes d’entrepà són interessants i poc vistes, on destaquen ingredients com el formatge de Mahó curat, l’Idiazábal fumat, la salsa romesco, l’speck, l’all-i-oli de carxofes o la xicoira saltada a la planxa. Els preus de les hamburgueses augmenten amb aquest tipus d’ingredients més especials, però les més bàsiques comencen pels 5,50€.

No duen patates d’acompanyament. Però es poden demanar a part -no són congelades, són casolanes-, en porció petita o gran. També tenen amanides, Camembert arrebossat i una cosa que no havia vist abans: pells de patata fregides, bona manera d’aprofitar les racions de patates. Plat enorme, de ben segur per a compartir, i molt bo. Acompanyades de 3 salses també molt bones: all-i-oli, all-i-oli de carxofes i mostassa. Les tres molt suaus i lleugeres i també casolanes.

Tenen cervesa també de proximitat -Moritz i Moritz Epidor- i de no tanta proximitat -La Trappe Tripel- cervesa holandesa artesana d’abadia, sempre be.

La Castanya, a part de tenir un nom inquietant, es defineix com una hamburgueseria que va més enllà del Pa-Carn-Formatge. Sens dubte, el seu punt fort és la quantitat i la qualitat dels ingredients disponibles, cosa interessant i divertida. Tot i que em consta que a l’hamburgueseria Your Burg -on també impera l’hamburguesa custom-, la oferta és moltíssim més extensa i variada.

Poder falti una mica de màgia per arrodonir l’espectacle. La màgia necessària per transformar una hamburguesa en una castanya i no descobrir-ne el truc fins la pròxima vegada.

La Castanya C/ Escudellers 30, 08002 Bcn Dll-Dj i Dg 12h a 1h Dv-Ds 12h a 3h

2D2Dspuma

18 juny

Hamburgueses, llúpols i llevats

Al nord est de la ciutat hi ha un dels temples comtals del llúpol i el llevat. De barra llarga i nom galàctic, aquí els feligresos rendeixen culte a un sol Déu: la cervesa. Els monjos, guardians medievals de la cervesa, ja ho sabien prou be: quan és natural és una beguda altament nutritiva. Les estrictes dietes imposades durant la Quaresma eren l’excusa perfecta perque la cervesa, pa líquid no prohibit per la llei divina, rajés des del claustre fins al refectori. Avui, amb la Pasqua passada, podrem demanar carn. I cervesa també, és clar.

Doncs el 2D2Dspuma no és pas una hamburgueseria, és una cerveseria on també fan hamburgueses. Més de 200 referències de cerveses, 5 barrils rotatius i 6 tipus d’hamburgueses sense comptar les que fan amb lluç arrebossat. A la porta del costat hi ha la botiga (foto) amb encara més cerveses i material de homebrewing.

Al barri, són conegudes les patates braves amb 6 salses que hi fan. Aquell dia estaven massa refregides i tenien una mica de gust a socarrim. S’acompanyen d’una cistella amb 6 biberons els clàssics recipients de kètchup i mostassa vermells i grocs etiquetats amb el nom de cada salsa: brava, roquefort, chimichurri, maionesa, ketchup i mostassa. Bien.

La carta d’hamburgueses es divideix entre les de vedella i les de lluç. En realitat, els 6 entrepans de vedella són els mateixos que els de peix, canviant-ne el filet. Mateixos condiments, diferent carn.

Els filets d’hamburguesa són de vedella condimentada amb espècies. I les tres hamburgueses més interessants són la Completíssima, la Flipante i la Cucurbitácea. La darrera va ser l’escollida: formatge gouda, rodanxa de tomàquet i confitura de cogombrets. Excel·lent combinació l’agredolç dels cogombrets amb l’amarg de la cervesa. Un lloc com aquest és ideal per a tal combinació, de manera que l’àpat va començar amb una Mikkeller Hoppy Lovin’ Christmas, cervesa tipus IPA amb molt llúpol i molt aroma.

De la confitura de cogombrets, també conegut com a relish, ja en vam parlar al review del Peggy Sue. El condiment ideal per a qualsevol hamburguesa que no necessita gaires floritures més.

La carn no destaca per res: filet molt premsat, poc gramatge i gust discret. El punt més fluix de l’hamburguesa és el pa. El típic pa de bossa per a hamburgueses que es troba a qualsevol supermercat, que sigui de la marca que sigui, sempre és poc interessant: massa fonedís, de gust sospitós i sovint es trenca amb el mínim suc que pugui sortir de la carn.

S’entén que en una cerveseria, on aquest producte no té sortida cada dia, sigui difícil tenir panets frescos a diari. Si més no, li acaben de treure partit servint-lo una mica tolrrat, de manera que queda lleugerament cruixent per fora i guanya una mica de consistència per dins.

Hi ha acompanyament, però és minso. Són 4 o 5 patates xips, no més, que de qualsevol manera s’agraeixen abans que res.

Sorprèn, a la darrera plana de la carta, un llistat molt interessant de mostasses. Són de La légende de Pyrène, un petit productor artesà de la Cerdanya Francesa. Segur que resulten perfectes per combinar amb les hamburgueses més bàsiques i n’hi ha prous com per triar i remenar. Un as ben amagat a la màniga.

Ja que l’hamburguesa no és gaire grossa, una Zulogaarden Norai farà de postres: cervesa porter, maltosa i torrefacta (a la foto). I de ressopó una Flying Dog Old Scratch Amber Lager: records de brioix en el gust i el color, llúpol present en segon terme però lleugereta i fresca per tirar-ho tot avall i dir bona nit.

En quan al servei i la presentació, aquí no s’estan per punyetes. Els plats són de cartró: s’usen, s’embruten i encabat es llencen. La presentació no és la més cuidada: les patates neden enmig d’un plat que els queda massa gran i la petita safata de cartró de l’hamburguesa resulta graciosa però gairebé inútil. Les presentacions són millorables tot i que la foscor del local les dissimula be. Ens vam asseure al racó més fosc de tots i gairebé no ens veiem les cares. De totes maneres els preus del menjar són ajustats. Aquí no et foten la cartera però tampoc donen duros a quatre pessetes.

La idea del local és poder degustar una, dues o més cerveses i tenir l’opció de fer coixí amb una mica de menjar per no sortir rodolant Meridiana avall. Nosaltres vam preferir sortir ben drets, en fila índia, amb el pap ple, les galtes vermelles i les vespres dites.

2D2Dspuma C/ de la Manigua, 8  08027 Barcelona

La Burg

23 maig

Hamburgueses pioneres

Sempre hi ha un pioner. L’estiu passat, al DB Bistro Moderne de Manhattan hi celebraven el 10è aniversari de la DB Burguer. Una hamburguesa de filet de vedella farcida de costelles a la brasa i foie gras entre panets casolans de parmesà i llavors de rosella. Degustable per 32 dòlars. Més endavant van crear la DB Royale que completava a base de tòfona del Perigord el ja opulent farcit de la DB Burger clàssica. Aquesta per uns 70 dòlars.

Sense gaires dades històriques, considerarem la DB Burguer com la primera hamburguesa gourmet. Terme rabiós i fàcilment substituïble per snob que ha estat espora reproductora de tantes hamburgueseries de forquilla i ganivet.

Sempre hi ha un pioner. I a Barcelona, les primeres hamburgueses −diguem-ho tots junts: gourmet!− es van poder menjar a l’hambugueseria La Burg. En un racó de la pissarra que decora les parets del local hi ha una data que figura gairebé com una inscripció: 31-10-08. Mentre marxem, l’encarregada m’ho assenyala amb el dit i tot seguit ho afirma mentres eixuga un got: -Nosaltres vam ser els pioners a Barcelona. Se senten de fora les campanades dels Salessians. L’àpat ha estat plaent i el comiat, sentenciant.

A La Burg les hamburgueses no valen 70 dòlars. El preu mig de la carta no arriba als 10 euros. Hi ha unes 14 o 15 hamburgueses. De carns i panets diferents. Amb entrepà i sense. Vegetarianes. De Wagyu. Cap amb patates fregides, no tenen acompanyament.

Fèiem festa grossa, així que a modus aperitiu vam demanar unes canyes i unes braves. N’havia vist la foto al web i tot el dia que hi pensava. El primer a destacar és que la cervesa estava ben tirada. De tirar cerveses, a Barcelona ja no en sabem gaire. Ningú s’esperava que a La Burg farien una excepció. No se si en tots els torns la tiren igual, sols hi he estat una vegada. Poca bombolla i un dit d’escuma cremosa i persistent gairebé fins al final. Cervesa tipus Mahou Clásica.

Les braves són de tall clàssic, més aviat petit, i eren força rosses. Les serveixen en un bol. La salsa és mixta: All-i-oli molt suau i lleuger, quasi escumós, i oli picant barrejat amb les patates, més consistent que de costum, possiblement sofregit amb tomàquet. Resultat final no gaire picant però molt llaminer. La ració és més aviat per a compartir −2 o 3 màxim.

Amb el pap ben content rebo l’hamburguesa que he demanat: La Fresca. N’hi ha de molt més llordes i sucoses −La Mexicana amb guacamole i frijoles o La New York amb ou poché, però seran ja per un altre dia. La Fresca té 150g de carn de bou −la quantitat varia segons l’hamburguesa−, una bona peça de mozzarella de búfala coberta amb pesto genovese, fulles d’alfàbrega i tomàquet kumato, aquell tomàquet verd-negrós de carn sempre tersa.

La carn és 100% bou de pura raça Parda Alpina. La peça és petita però ténen en compte que tingui un bon gruix. Els cambrers et consulten el punt de cocció, que estava acertat: un pèl sucarrada per fora i rosada per dins.

El panet és semblant a una coca d’oli, però menys greixós. Un pa molt mediterrani que lliga molt be amb la mozzarella i l’alfàbrega. És pàl·lid i flonjo. I té una capa exterior que no arriba ni a ser crosta que li atorga la mínima consistència necessària. Està lleugerament torrat per la part interior.

Un cop d’ull a les altres taules serveix per adonar-se que el pa no és el mateix per a totes les hamburgueses. N’hi ha inclús sense pa (La Cafè de París) o sobre una llesca de pa rústic (La Gourmet). S’entén que es treballa cada hamburguesa fins al detall i que la proposta acaba de definir una idea d’aquest entrepà més personal.

Sobre cada taula també hi ha un cistell amb ketchup, mostassa, mahonesa i una salsa casolana de tomàquet, més líquida i menys dolça que un ketchup.

Les postres són casolanes però són d’encàrrec, no les fan allà. El pastís de pastanaga era molt atapeït i tenia gust de magdalena. No estava a l’alçada de les hamburgueses. El Sacher feia millor pinta.

L’espai complementa la idea de la carta. És senzill i elegant. Tocs rústics i moderns a parts iguals. Llums tènues i focals. Un primer espai amb barra i taules altes i un menjador petit al fons més tranquil i amb més taules. També hi ha una terrassa petita a fora, però és un carrer estret i amb poc interès a menys que vulguis combinar hamburguesa i cigarret.

Arribant al nucli antic de Sarrià, a tocar de la plaça Artós, val la pena fer l’excursió fins allà dalt −que diuen els cosmopolites. Això si, abans d’entrar, deixa les xiruques fora i calça’t amb les millors sabates per lluir com un veritable i autèntic gourmet. Que no sigui dit…

La Burg St. Joan Bosco 55, 08017 Bcn / Dll−Dg de 13h a 16h i de 20:30h a 24h